Finalitzem el casal d’estiu amb un gran somriure
Cada any, quan arriba el setembre m’agrada escoltar música i tancar una estona els ulls. Els tanco i, de forma automàtica, se’m dibuixa un somriure que se m’escapa gairebé sense voler per sota el nas. M’agrada fer-ho perquè sense pensar-hi, un per un i desendreçats, van apareixent tots els bons moments de l’estiu. Alguns dies he estat de vacances amb la família, he baixat al parc i he anat a la platja amb la meva germana. Un dia a la setmana hem anat a veure als avis i amb la mascareta ben posada els hi he pogut fer una abraçada.
Però quan de veritat m’agafa el riure que no puc parar és quan penso en el Casal d’Estiu: el dia que vam fer un coet que sortia disparat cap al cel, quan vam estar jugant a la “Polilla Tramposa” i ningú va veure com m’amagava les cartes, quan en acabar els jocs d’aigua entre tres o quatre amigues vam anar a tirar-li una galleda d’aigua a la monitora que tenia la mànega, quan vam fer les pocions màgiques, quan vam fer el circuit d’agilitat o el dia que vam fer el campionat de pin pon… I per un moment, aquests records s’han tret la mascareta i l’únic contagi és el de la meva mare que riu de veurem riure i em pregunta:
- Què faràs l’estiu que ve?
Jo no m’ho penso ni dos segons seguits:
- Aniré al Casal d’Estiu de Club Sanfeliu Sant Ildefons!
Aquest ha sigut un estiu especial, amb punts de rentats de mans, mascaretes ben posades i el vist i plau del termòmetre per entrar, però des del Club hi hem posat el cor i el 100% dels nostres esforços perquè, malgrat la convivència amb el Covid-19, els nens, nenes, adolescents i joves dels barris de Sanfeliu i Sant Ildefons hagin tingut la oportunitat de participar a unes activitats de lleure socioeducatiu i de qualitat. I és que aquest estiu ha sigut ben diferent, però entre totes hem aconseguit que si tanques els ulls no en tinguis cap dubte, almenys jo… Aniré al Casal!
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!