Finalitzem el casal d’estiu amb un gran somriure

Cada any, quan arriba el setembre m’agrada escoltar música i tancar una estona els ulls. Els tanco i, de forma automàtica, se’m dibuixa un somriure que se m’escapa gairebé sense voler per sota el nas. M’agrada fer-ho perquè sense pensar-hi, un per un i desendreçats, van apareixent tots els bons moments de l’estiu. Alguns dies he estat de vacances amb la família, he baixat al parc i he anat a la platja amb la meva germana. Un dia a la setmana hem anat a veure als avis i amb la mascareta ben posada els hi he pogut fer una abraçada. 

Però quan de veritat m’agafa el riure que no puc parar és quan penso en el Casal d’Estiu:  el dia que vam fer un coet que sortia disparat cap al cel, quan vam estar jugant a la “Polilla Tramposa” i ningú va veure com m’amagava les cartes,  quan en acabar els jocs d’aigua entre tres o quatre amigues vam anar a tirar-li una galleda d’aigua a la monitora que tenia la mànega, quan vam fer les pocions màgiques, quan vam fer el circuit d’agilitat o el dia que vam fer el campionat de pin pon… I per un moment, aquests records s’han tret la mascareta i l’únic contagi és el de la meva mare que riu de veurem riure i em pregunta:

• Què faràs l’estiu que ve?

Jo no m’ho penso ni dos segons seguits:

• Aniré al Casal d’Estiu de Club Sanfeliu Sant Ildefons!

Aquest ha sigut un estiu especial, amb punts de rentats de mans, mascaretes ben posades i el vist i plau del termòmetre per entrar, però des del Club hi hem posat el cor i el 100% dels nostres esforços perquè, malgrat la convivència amb el Covid-19, els nens, nenes, adolescents i joves dels barris de Sanfeliu i Sant Ildefons hagin tingut la oportunitat de participar a unes activitats de lleure socioeducatiu i de qualitat. I és que aquest estiu ha sigut ben diferent, però entre totes hem aconseguit que si tanques els ulls no en tinguis cap dubte, almenys jo… Aniré al Casal!