L’altre dia, vaig sentir a la Pepa, que just després de berenar deia als infants:

• Qui vol baixar a l’hort?

• Joooooooo! – Va contestar tot el grup a l’uníson –

I és que ja fa uns dies que els nens, nenes, monitores i monitors gaudim d’un bon tros de terra dels Horts comunitaris de Sant Ildefons.

Al principi, vam tenir feina per fer net el tros. – Mare meva! Qui s’hagués imaginat que en aquell trosset hi podien viure tantes males herbes! – Per sort un bon grup de Sol Solets, Kontiki i Joves s’hi van posar amb moltes ganes i van arrencar totes les herbes que feien nosa. 

Un parell de dies més tard, calia preparar la terra per poder començar el nostre petit conreu urbà. Els Rebombori i els Massagrans van estar-hi treballant a fons i d’aquesta manera, vam aconseguir que la terra estigués airejada, tova  i amb possibilitat de retenir la humitat suficient per començar a plantar-hi coses.

• Ara si! – Amb la suma de tots els esforços només faltava fer la sembra, però… Què hi podem plantar? 

I és que en un hort comunitari tot són avantatges! Quan vas a treballar la terra mai estàs sola, sempre tens algun veí o veïna a la parcel·la del costat preparada per donar-te quatre consells, ensenyar-te a utilitzar les eines, quin reg és el que va millor i, fins i tot, per dir-te que hi pots plantar en cada època de l’any. 

Així que, deixant-nos aconsellar pels més savis i sàvies, els Estels i Xamosos, vam plantar-hi enciams llargs, enciams de fulla de roure, enciams meravella i alls. 

Ara treballem la paciència, per anar veient com creix la nostra sembra, però hem de reconèixer que és difícil no mostrar-nos impacients per fer el primer tastet del nostre hort.

I per cert! Si algun dia sortiu de la biblioteca de Sant Ildefons i creueu el carrer, podreu veure la nostra parcel·la. És fàcil de reconèixer. Just al mig hi ha plantada la Senyora Espantaocells que van fer el grup de Massagrans.